A las muchachas rubias de los cuentos

que huyeron del amor sin hacer ruido

les hablaré del pájaro sin nido

que odia las migas de los sentimientos.

A las muchachas de ojos cenicientos

y el corazón cuché, mudo y partido,

les hablaré de un reino prometido

donde las vírgenes tienen descuentos.

Y a las muchachas que hablan de los hombres

en los servicios de las discotecas,

a las que empolvan tristes su retrato

y hacen quinielas con los nombres

de príncipes con gafas y con pecas

 

 

1. Explica el conte de la Ventafocs i incorpora imatges.
  

 

La Ventafocs és l'heroïna d'un popular conte de fades, basat en el motiu tradicional de l'opressió injusta seguida d'un rescat triomfal. El conte, originari de la Xina, forma part de la cultura popular de molts països i té centenars de versions arreu del món. A Occident, les versions més conegudes són la de Charles Perrault (que al seu torn està basada en una traducció de Giambattista Basile anomenada "La gatta Cennerentola" o la gata ventafocs), i la dels Germans Grimm. Com a versió estàndard moderna però, destaca la narrada a la pel·lícula d'animació de Walt Disney del 1950. La versió catalana més comuna que ha estandarditzat el nom de Ventafocs per a aquest personatge en aquesta llengua és la recollida per Joan Amades.
 

2. Fes un resum del poema de Raul Vacas.

 

 

A les noies rosses els parlaré de l'ocell sense niu que odia les molles dels sentimientos.A les noies d'ulls cendrosos parlaré d'un regne promès on les verges tenen descuentos.Y a les noies que parlen dels homes en els serveis de les discoteques .
 

 

 

3. Analitza'n la forma, mètrica, núm. versos i rima.

• -Té 13 versos i 4 estrofes
• -Té rima assonant.
• -El tema principal son las mujeres.
• Este poema intenta explicar que no todas las mujeres son iguales tdas son diferentes.

 

 

4. Explica les diferència existents entre el conte popular i el poema.  

 

 

 

1. Fes dues entrades lliures. Una de personal i una altra que sigui sobre alguna cosa que vos agradi, sobre la qual heu cercat informació.

1. Explica el que significa per a tu el Nadal (fet religiós, familiar, de consum...). Justifica la teva resposta.

Per a mi el Nadal es una època  per estar en família tots junts i també amb els amics,també esta clar que per Nadal gastem molt mes doblers en regals,menjar,beguda o surts de viatge,esta clar que el nadal es una època per pasar-oh bé amb sa família.
               

2. Explica quin seria el viatge de la teva vida.

El viatge de sa meva vida seria anar a punta cana per que sempre he volgut anar ,perque te moltes platjes i sempre fa bon temps que a jo m'agrada molt.També per les seves festes i la seva cultura m´agradaria molt anar-hi i estic segur que cualque dia aniré.
             

3. Cerca un poema que parli sobre el Nadal i el comentes.CAP "PERÒ"
Quan engegui el primer plor
allà dins a l'establia
li direm que l'alegria
eixa nit no té un "però".
I que rigui prest, tot d'una,
que en el cel, estels i lluna,
riu que riu, van fent l'ullet
a Josep, també a Maria
i als pastors mig morts de fred. 

Xerra sobre el nadal i m'ha agradat molt.
               

4. Quina és la cançó més representativa del Nadal per a tu? Escriu-la i explica-la. 

El 25 de desembre.

Fet social

1. Explica el fet social que més et preocupa en aquests moments. Explica per què i cerca informació sobre el tema, documentant-lo.

 

50 milions d'infectats amb el HIV i la gran majoria sense cap tractament ni atenció. - 800 milions de persones no tenen accés al menjar suficient per a alimentar-se. - - 1100 milions de persones sobreviuen amb menys de 1 dòlar diari. - - 1200 milions de persones no tenen accés a l'aigua potable. - - 10 milions de nens i nenes moren abans de complir els cinc anys per causes evitables. - - el 70% de les persones pobres del Planeta són dones. - el 10% de la població mundial gaudeix del 70% de les riqueses del Planeta. - - el 75% de les persones pobres són camperols i camperoles. Hi ha moltes ONG que intenten erradicar el tema pero jo crec que no sera posible que les ONG eliminin la pobresa ja que els que ho tenen que fer son els governs i encara que els governs actuin ( que sera molt difícil) la pobresa sera molt difícil d’elimininar ja que hi ha millons de persones que son pobres al mon . La pobresa influeix molt tant en els paisos que passen com en els que no ja que els pobres surten del seus paisos i imigren als paisos mes rics es un exemple els pobres que arriven a les canaries amb pateres

1. Explica el fet social que més et preocupa en aquests moments. Explica per què i cerca informació sobre el tema, documentant-lo.

1. Fes un escrit per a la revista del centre on expliquis i facis propanda de nostre blog, www.modulvoluntari.blogspot.com. Pensa a contar de quina manera el treballam, quines activitats hi solem fer, ja saps que són molt diverses i per què t'agdrada treballar d'aquesta manera.







El nostre blog es una manera un poc mes divertida de fer feina.
Cada blog esta personalitzat per cada un de nosaltres.
Dedins de aquets blogs la feina que feim son escrits, redaccions, comentar poemes... 
Aquestes feines les penja la nostra tutora al blog de clase. En sol penjar una feina per hora.
Una altre cosa que tenen aquests blogs es que pots comentar el que han fet els teus companys a les seves feines.
Es una manera molt divertida de fer feina i mos agrada molt.

Besos

...

Y eso es lo que quiero, besos.

Que todas las mañanas

me despierten de esos,

que sea por la tarde

y siga habiendo besos.

Y luego por la noche

hoy me den más besos pa cenar.

...

(Canto del Loco)

1.Veus? Un fragment d'una cançó tan coneguda com aquesta  pot ser considerada poesia. Fes el mateix tu amb tres cançons que t'agradin i siguin poètiques. Les penges al teu blog acompanyades d'una imatge adient.

Quita las ayudas, sube los impuestos, señor juez,

parece que me estén pidiendo que vaya a robar para comer.

¿Se están riendo de mi?

pues yo no me río de usted,

si no hay trabajo y tengo hijos dime,

que debo de hacer.

No se puede imaginar,

el brillo que tienen sus ojos

al ver que no hay regalos en navidad.

Somos infieles y
quien diga que no, miente.
querer a una mujer al parecer
no es suficiente
niendo relacio
y buscan otras
t
en estable
van de machos y
ulpables
piensan k por una vez
tamp
luego llora xk se sienten 
coco pasa nada
pero ya son mas de tres
las que te llevaste a la cama



Yo no soy nadie para creerme más que tú,
solo te cuento que el rap fue lo que salvó mi juventud,
otros no lo tuvieron tan fácil,
se rindieron,
caminando por este largo camino se perdieron,
vieron que era muy difícil soportar el peso del mundo
en sus hombros pero debes de aguantar y
seguir fuerte, noches llorando hasta las tantas,
por conseguir tu sueño lucha con quién haga falta.

Color de novembre

(Josep Sebastià Pons)

Quan l'aire afluixa els pins i fa girar
el bàlsam de la branca tenebrosa,
novembre, a la finestra pots mirar!
El cel és com un vidre rosa.
Teulats molls de claror, color de vi.
S'allisa una fumera esperitada.
La mar a vespre deu tenir
una profunda morada.

1. Explica el significat del poema.
Xerra del mes de novembre i explica com es.

          

2. Escriu comparacions que hi surtin i les coses comparades.
El cel és com un vidre rosa.

          

3. Com diu que és el cel?
Com un vidre rosa.

          

4. Què li passa a la mar?
Que té una profunda morada.

         

5. Com és per a tu el novembre? De quin color el disfressaries?
Per a jo el novembre es uns dels mesos que menys m'agraden perque fa fred i plou molt i jo som mes de calor i sol.
Gris perque sempre esta nublat.

                                 Tengo frío en el pecho y me dolía 

mucho el corazón esta mañana.

He pedido que cierren la ventana


para que no me vean los pájaros.

(Bárbara Ming O’Costalls)

1. Copia el poema al teu blog i fes-ne un comentari. Analitza'l mètricament (núm. de versos i rima). Finalment, explica el que diu el poema.

Tiene 4 versos, rima asonante.

Dice que no esta bien i no quiere que le vean ni los pajaros.

2. Cerca informació sobre el tema del poema i exposa-la al teu blog. Expressa la teva opinió personal i explica'ns si has vist aquest tipus de violència aprop teu (amistats o coneguts). 

Les Nacions Unides defineixen la violència contra les dones com qualsevol acte de violència de gènere que pugui tenir com a resultat un dany o sofriment físic, sexual, o psicològic per a la dona, així com les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitraria de la llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com a la privada. Aquesta definició prové de la Declaració per l'eliminació de la violència contra les dones, feta per l'Assemblea General de l'ONU el 20 de desembre de 1993.

1. Fes un escrit d'una pàgina sobre la IGUALTAT entre les persones. Cerca imatges que la representin.

La discriminación hacia la mujer es parte de la discriminación que los “fuertes” ejercen con los “débiles” en defensa de sus privilegios. Unos privilegios que a lo largo de la historia se han pretendido justificar con “razones” étnicas, de sexo o de mérito; pero hoy sabemos que no tienen fundamento alguno y que generan desequilibrios perjudicialespara todos, aunque algunos sigan pensando que esos desequilibrios constituyen algo natural. Y esas referencias que se hacen al pasado las consideran un apoyo a su punto de vista: “siempre ha habido ricos y pobres y siempre los habrá”, “el hombre es superior a la mujer”, etc. La erradicación de la discriminación de las mujeres entronca así con los objetivos de la educación para la sostenibilidad, la reducción de la pobreza y, en definitiva, la universalización de los derechos humanos.




               
2. Cerca un conte popular, el penges al teu blog i l'expliques. També l'has d'acompanyar d'un parell d'imatges.

Aquí que una vegada era un pare i una mare,que tenien un fillet tan petit, tan petitet,que li deien en Patufet. Un dia la seva mare,mentre feia coure l’olla,va dir:

”Ai,filla,quina guitza em fa sortir a comprar;el dinar ja bull al foc i no trobo el safrà enlloc.
En Patufet que tot ho remenava i que pertot arreu es ficava,de seguida va contestar:
“Mare,si no hi ha safrà,jo us en puc anar a buscar.”
“On vols anar, on vols anar! No veus que ets massa petitò i la gent et pot trepitjar pel carrer com un cigró?”
“Ja hi aniré cantant, i així,si no hem veuen,bé prou que em sentiran”
“No i no. Els menuts creuen. Hi aniràs quan siguis gran.”
“Eh! Eh! Eh! Jo vull anar a buscar safrà!”
I com que es va posar a plorar i picar de peus, per fer-lo callar, la seva mare li va dir:
“Bé ja n’hi ha prou, Patufet; aquí tens un dineret i vés de seguida a la botiga d’en Josepet.”
I carrer amunt s’encamina aquell marrec tan tossut, amb esclops i barretina i unes calces de vellut.
“Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet.
Content i cantant, en Patufet va arribar a la botiga d’en Josepet, la més bonica d’aquell indret.
“!Ep, ep!” “Qui hi ha ?” “Un dineret de safrà.
I el botiguer tot era mirar per ací i per allà.
“!Ep, ep!” “Qui hi ha? Què voleu?”
“Que no em veieu? Ja estic tip de cridar. Vejam si em despatxeu un dineret de safrà”
I el botiguer torna a mirar i busca que busca a terra dintre de la botiga, fins que tot d’un cop veu un dineret que es belluga. Aleshores s’ajup i l’arreplega,posant en el mateix lloc una paperineta de safrà. Tan aviat com en Patufet té el safrà damunt seu,l’agafa ben fort, se’n surt al carrer i deixa badoc el pobre adroguer.
“Patim,patam,patum,homes i dones del cap dret,patim,patam,patum,no trepitgeu en Patufet”
I de por la gent s’amagava en no veure qui cantava,mentre carrer avall passava una paperina sola,sola,sola,com si anés sobre una bola.
I quan en Patufet va arribar amb una paperina de safrà,la seva mare no se’n sabia avenir. Aleshores tot cofoi va demanar:
“Mare,em voleu deixar anar ara a portar el dinar al pare?”
“Això si que no, fill meu: el cistell pesa massa i pels camins encara hi ha neu.”
“Eh! Eh! Eh! Jo vull anar a portar el dinar!”
Tant i tant ho va demanar, que, perquè callés,la seva mare li digué:
“Per no sentir-te brama, te el cistell i ja hi pots anar”
I en Patufet,que tenia molta força,va agafar el cistell del dinar i, com si res, se’l va carregar a coll.
Pel camí, cantava així: “Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet.”
En sortir del poble, la gent, esglaiada, tancava portes i finestres,i, pels camins,els pagesos fugien esverats en veure un cistell tot sol caminant com un cargol.
A mig camí, en Patufet es va aturar i es va seure a la vora d’un hort per reposar una estona, però heus aquí que tot d’un cop , comença a ploure molt fort. Per no mullar-se va anar tot sol a amagar-se sota una col. Aleshores va venir un bou mig perdut i d’un mos es menjà la col, molt golut, i en Patufet, de propina, amb esclops i barretina i les calces de vellut.
Cap el tard, el pare i la mare buscaven el fill per tot arreu,fins que trobaren el cistell tot sol a la vora d’un hort. Aleshores van començar a cridar:
“Patufet, on ets? Patufet, on ets?”
I en Patufet, de lluny, els contestava:
“Sóc a la panxa del bou, que no hi neva ni plou”
Com que no el sentien, els seus pares anaven cridant:
“Patufet, on ets? Patufet, on ets?
I en Patufet contestava:
“Soc a la panxa del bou, que ni hi neva ni plou.”
Ai, menuts, que va passar quan van saber on era el Patufet!
Sabeu què van fer els seus pares? Doncs van començar a donar força menjar,força menjar al bou, i el bou es va anar inflant, inflant, inflant... Tant i tant es va atipar,que, al capdavall, el bou va i fa: Pam!
I com un llampec va sortir en Patufet, molt content i espavilat, com si res no hagués passat.
I aquest conte s’ha acabat.

Ai, quin fred que fa!

(Josep Carner)

Ai, quin fred que fa!
tinc les cames enrampades
tinc les mans encarcarades,
tinc el nas fet un glaç...
Si això dura no sé pas...

Ai quin fred que fa!
Jo no el puc pas aguantar.

1. Comenta el poema i demostra tot el que has après durant aquest primer trimestre.  Què t'agrada més el fred o el calor? Justifica la teva resposta. 

El poema xerra de un que no li agrada gens l'hivern i diu que el fred no el pot aguantar.

A mi m'agrada molt mes el calor perque es pot sortir mes al carrer, el dia es mes llarg i tens mes ganes de fer coses cosa que amb so fred no faries.

              

2. Explica la imatge que va unida al poema.

A la imatge es veu una nina que esta aburrida a la finestra de la seva hablitació i no sap el que a de fer perque al carrer fa fred.
              

3. Cerca informació sobre Josep Carner i explica-la al teu blog.

Fou un poeta,periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com el príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia delNoucentisme.