Ahir varem anar de excurció a palma a veure el fornet de sa soca, en jaume bonet i can alcover. El primer que varem visitar va ser en Jaume Bonet, un home que esta fent una vaga de fam desde fa 13 dies, ens va explicar el perque de la seva vaga i mes coses. Despres ens varen mostrar un vidio d'en Joan alcover i ens varen mostrar la casa. També varem anar a un forn que es de una persona que era psicolog i se va quedar sense treball per la crisis i va montar aquest forn.

1. Prepara una entrevista per al senyor Jaume Bonet. Cerca informació sobre les passes que s'han de seguir per a fer una entrevista a internet i la penges al teu blog.

1. Pensa què vols dir: defineix el teu missatge. De fet, defineix els teus missatges. Què vols comunicar? Quina opinió vols que tinguin els espectadors? En el fons, què vols aconseguir amb aquesta entrevista?
2. Prepara’t a fons: mai saps què et van a preguntar. Per això, cal plantejar diverses preguntes hipotètiques i anticipar respostes, especialment per a aquells temes que són una debilitat. Però no oblidis preparar bé les preguntes que poden ser una oportunitat per a propagar el teu missatge.
3. Informa’t: abans d’acceptar una entrevista, cal informar-se sobre molts aspectes importants com el format de l’entrevista, el temps, el moment d’emissió, qui la farà…
4. Coneix els temes de l’entrevista: cada entrevista és un món, cada mitjà és diferent i cada ocasió és única. Però sempre que sigui possible, cal conèixer de què es parlarà. Quins temes es tocaran i si hi ha alguns temes fora de l’acord.
5. Assaja abans de l’entrevista: tant si és en televisió com en ràdio o una trobada xat, cal assajar per poder controlar al màxim el llenguatge no verbal. Entendre que el cos parla per tu és bàsic per no enviar missatges contradictoris.
6. No estrenis roba: si l’entrevista és a la televisió, no estrenis roba. Han de ser peces que ja hagis utilitzat per a que s’adaptin al teu cos.
7. Posa’t bé: quan t’asseguis procura que la roba no faci arrugues i que no tinguis ombres. La teva posició corporal és important, has de aconseguir transmetre seguretat i predisposició al diàleg. A més, una bona postura ajudarà a que parlis millor.
8. Parla amb propietat: no facis servir paraules estranyes, altisonants o que no estiguin en el teu vocabulari habitual. Caure en errors absurds, contradiccions o usar una paraula incorrecta -com “aberradora” al vídeo d’aquest article-, pot minar la nostra credibilitat i fer que ens desviem de l’objectiu de l’entrevista.
9. Tingues clar el que vols dir: les entrevistes no sempre són plàcides. No sempre pots comptar el que vols. Per això, has de tenir en ment quan una pregunta pot ser perillosa i com sortejar. De la mateixa manera, entendre l’objectiu i tenir clars els missatges, ajuda a aprofitar totes les oportunitats.
10. Que t’entengui la teva àvia: no parlis massa ràpid, sigues clar en els teus plantejaments i procura que t’entenguin públics diversos.

Per que fas aquesta vaga?
Cuant de temps fa que ets aqui?
Que vols aconseguir amb aquesta vaga?
Creus que el teu cos agontara aquesta vaga?
Creus que fet la vaga acoseguiras el que vols?
To vares pensar molt antes de començar aquesta vaga?
Quina es la sensacio que te despres de tat de dies sense mejar?
La teva familia te ha donat el seu suport en aquesta vaga?
Creus que estaras molt mes de temps amb la vaga?

 1. Cerca informació sobre la vaga de fam empresa per en Jaume Bonet, de l'associació dels jubilats per Mallorca, i fes una redacció on expliquis detalladament com la duu a terme aquesta vaga, els motius i també hi pots afegir el teu punt de vista sobre el tema. 

La vaga de fam és indefinida, però hi ha preparat un equip mèdic que en farà el seguiment de manera desinteressada.

Jaume Bonet, qui abans de començar la vaga de fam es va beure un suc de pastanaga, explicà que feia dies que menjava poc. "Una vaga de fam no és un dejuni de salut, i allargar-la sempre comporta perill... No em vull morir, però volem jugar fort. No volem que ningú passi pena per nosaltres", assegurà.

T'agradaria anar a visitar-lo? Si.


Quines preguntes li faries? Que si es dificil de pasar una setmana sense menjar? I si creu que li faran cas?

Un fil prim ple de dies

que es tiba i s’encongeix

fent camí, via a via.

I un dia la llum es debilita,

perd la força dels primers dies,

és l’estrella que duem a dins

que vol marxar a un cel infinit.

Un dia vam néixer,

d’un atzar de dues ànimes foses,

que potser ara ja són mortes.

I el seu abandó d’aquesta vida

ens endinsà en la pena més pena

de totes les penes.

Aquells que estimem marxen

però el nostre consol és que els seguirem,

tard o d’hora, serem de nou amb ells.

La vida té una sola direcció,

un mateix fi per a tots.

Cal aprofitar-la amb dignitat

i ser millor del que som.

I quan tot s’hagi acabat

poder descansar contents

d’haver viscut el present,

d’haver recordat el passat.

I ara, que som allò que ens queda de temps

Rumiem com el viurem,

com el deixarem fer,

com farem sense deixar fer,

sempre sent nosaltres,

sense voler ser altres.

Únics ja sent rics o pobres,

acabarem enterrats,

o cremats

o esquarterats.

I la nostra ànima s’enlairarà

cercant les altres ja enlairades.

Tot comença i tot acaba,

sense excuses,

sense fugides,

sense  temps.

S’acaba el present.

Roman tot ja en el passat.

El fil prim s’ha trencat.

Carolina Ibac

Fes un comentari del poema de Carolina Ibac Manca de vida, aquesta vegada al comentari pots afegir-li informació de la part formal.




Hi trobes alguna personificació o alguna comparació? No.


Quina estructura té? Te 7 estrofes i 44 versos, i rima assonant.

Què passa?

(Marc Granell)

Què passa

que ara

el riu

ja no és riu,

la pluja

no plou

i el sol

no somriu?

Què passa

que ara

l'hivern

sembla estiu,

la flor

no fa olor,

l'ocell

no té niu?

Doncs passa

que ara

ningú

ja no viu

seguint

la raó,

sinó l'or,

rei altiu.

1. Comenta el poema.

Es de rima assonant i te 23 versos

2. Explica la forma del poema.

És tradicional? Yo crec que no 


Per què? Perque els poemes que ens poses no solen ser aixi.


Per què creus que els versos són tan breus?  

3. Explica el significat del poema.

El poema xerra de que hi ha agut un canvi a la naturalesa.
4. Fes una reflexió sobre la situació medioambiental actual.

El temps a canviat molt i es per s'ha nostra culpa.

Un llibre atrotinat pel curs.
Un llapis rossegat pels nervis.
Les mànigues llargues se’n van.
I tu ja comences a treure el nas.

Una motxilla donada de si.
Auriculars entre classe i classe.
Exterminació d’entrepans a mig matí.
I tu, perds la vergonya, i et fas sentir.

Unes rialles d’avorriment.
Manca de concentració latent.
Una festa d’hormones adolescents.
I tu, persistent, bronzeges la nostra pell.

Minuts d’esbarjo, al pati, sense fred.
Xiuxiueigs i converses a cau d’orella.
Plens els passadissos de mirades fugisseres.
I tu ens guaites des de les finestres.

Has fet fora la foscor.
S’han acabat els dies grisos.
L’olor a mar, la nostra poció.

Ens dónes color a la vida.

1. Comenta aquest poema de na Carolina explicant-lo cada quatre versos i escriu el títol que trobis més adient.

                

2. Tema?

Ya se acaba el curs.

                

3. Resumeix el poema en cinc línees.

 El poema xerra de que ya se esta acabant el curs, perque diu que les moxiles estan gastades, el llapisos mosegats i que ya surt el sol.

                

4.  Aferra el comentari a la pàgina "Sota el mateix estel" on l'he publicat.

El poema xerra de que ya s'acaba l'any escolar.