1. Entra al www.Dbalears.cat, el Diari de Balears, i cerca una notícia que et cridi l'atenció, la copies, la resumeixes i expliques si respon a les preguntes habituals pròpies d'un text periodístic: Què, qui, on, quan, per què...

Derrota heroica

Rafel Nadal va caure davant Novak Djokovic en cinc sets en un èpic duel per guanyar l’Obert d’Austràlia, en el partit més llarg d’una final de Grand Slam

30/01/2012

4 opinions

La final d'ahir fou la més llarga dels Grand Slam: 5 hores i 53 minuts. Foto: Reuters.

Fou la derrota més llarga de la història. No va poder ser. El manacorí Rafel Nadal, en una final maratoniana, dramàtica i èpica, fou derrotat pel serbi Novak Djokovic, que revalidava així el títol a l'Obert d'Austràlia. El balcànic, en un duel espectacular, guanyà per 5-7, 6-4, 6-2, 6-7 (5) i 7-5, després de cinc hores i 53 minuts. El partit va ser, senzillament, magistral, amb diferents alternatives i sempre amb un tennis del més alt nivell. Els petits detalls afavoriren el serbi quan semblava que el cansament l'estava derrotant en un matx llarg i de gran emoció. Nadal perdé la seva setena final consecutiva contra Djokovic, però el mallorquí recuperà ahir les millors sensacions.

Que? En Nadal va perdre el grand slam de l'obert d'Austràlia.

Qui? En Rafa Nadal.

On? A austràlia.

Quan? El pasat diumenge.

Perque? Perque va perdre. 

2. Entra a la pàgina www.edu365.cat, ve a MUDS DE MOTS i fes els exercicis interactius de lèxic que hi trobaràs. Has d'entrar al lèxic dels oficis. 

Sóc nouvingut.

La meva pàtria, estrangera.

La meva pell, ben negra.

La meva religió, l’ Islam.

Sóc aquí per la fam.

La cultura meva és diferent.

Els meus costums i tradicions, també.

Em costa força trobar el meu racó.

Sembla que hagi de demanar perdó.

Els ulls em miren de vegades amb menyspreu.

Jo vull sobreviure, però no a qualsevol preu.

Vull una vida digna, amb feina i un llit on dormir.

Conec les mancances de tot, fins ara només he patit.

Diuen que abans tots érem la mateixa raça.

Tots veníem de l’Àfrica, ben torrats pel sol.

La manca de llum emblanquí la pell

dels qui nedaren cap al nord.

No vull la mort, només la sort.

No vull la desigualtat, accepto les diferències.

No vull l’odi, només vull l’amor.

No vull els judicis ni tampoc les sentències.

Per desgràcia no tots són com jo,

ni d’aquest ni del meu món.

Sóc negre de mena.

Tu ets blanc per naturalesa.

Ell xinès i l’altre… qui sap el què és!

Fujo de les etiquetes.

Tant se val l’envàs.

Tant se val el cabàs.

Si el que portem endins

són els valors purs i sentits.

Som éssers humans.

Tots tenim cervell.

No importa la pell.

Cal donar-nos les mans.

No hi ha ningú igual al món.

No formem grups separats.

Tots arribem ben despullats.

I un cop morts, anem al mateix forat.

Tots fills de la natura,

de vegades dura, ben pura,

no caiguem en la ignorància,

no ens deixem endur per la por rància,

que només ens cega davant l’evidència,

de totes les mancances,

que arrosseguem amb nosaltres.

1. Llegeix aquest poema de na Carolina Ibac escrit l'any passat i comenta'l al teu blog. 

                     

Comentari: resum del poema, número de versos, tipus de rima, comentari cada quatre versos.

                    

2. Cerca informació sobre la història del racisme. Creus que encara n'hi ha en l'actualitat?            

1. Fes un escrit d'una pàgina sobre la IGUALTAT entre les persones. Cerca imatges que la representin.

 

 

Durant dècades, les aportacions de les dones i les reivindicacions dels moviments feministes han fet possible importants avenços en l’assoliment de la igualtat entre dones i homes. A nivell mundial, el reconeixement legal dels drets de les dones com a drets universals ha fet recentment un pas històric en l’acceleració de la defensa d’aquests drets, gràcies a la creació, el passat mes de juliol, per part de l’Assemblea de les Nacions Unides, de l’agència ONU Dones (UNWomen), entitat per a la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones, que dirigida per Michelle Bachelet, treballarà per assolir aquests objectius mitjançant la introducció de la perspectiva de gènere en les actuacions de l’ONU.

 

2. Cerca un conte popular, el penges al teu blog i l'expliques. També l'has d'acompanyar d'un parell d'imatges.

Ve’t aquí que una vegada era un pare i una mare,que tenien un fillet tan petit, tan petitet,que li deien en Patufet. Un dia la seva mare,mentre feia coure l’olla,va dir:

”Ai,filla,quina guitza em fa sortir a comprar;el dinar ja bull al foc i no trobo el safrà enlloc.
En Patufet que tot ho remenava i que pertot arreu es ficava,de seguida va contestar:
“Mare,si no hi ha safrà,jo us en puc anar a buscar.”
“On vols anar, on vols anar! No veus que ets massa petitò i la gent et pot trepitjar pel carrer com un cigró?”
“Ja hi aniré cantant, i així,si no hem veuen,bé prou que em sentiran”
“No i no. Els menuts creuen. Hi aniràs quan siguis gran.”
“Eh! Eh! Eh! Jo vull anar a buscar safrà!”
I com que es va posar a plorar i picar de peus, per fer-lo callar, la seva mare li va dir:
“Bé ja n’hi ha prou, Patufet; aquí tens un dineret i vés de seguida a la botiga d’en Josepet.”
I carrer amunt s’encamina aquell marrec tan tossut, amb esclops i barretina i unes calces de vellut.
“Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet.
Content i cantant, en Patufet va arribar a la botiga d’en Josepet, la més bonica d’aquell indret.
“!Ep, ep!” “Qui hi ha ?” “Un dineret de safrà.
I el botiguer tot era mirar per ací i per allà.
“!Ep, ep!” “Qui hi ha? Què voleu?”
“Que no em veieu? Ja estic tip de cridar. Vejam si em despatxeu un dineret de safrà”
I el botiguer torna a mirar i busca que busca a terra dintre de la botiga, fins que tot d’un cop veu un dineret que es belluga. Aleshores s’ajup i l’arreplega,posant en el mateix lloc una paperineta de safrà. Tan aviat com en Patufet té el safrà damunt seu,l’agafa ben fort, se’n surt al carrer i deixa badoc el pobre adroguer.
“Patim,patam,patum,homes i dones del cap dret,patim,patam,patum,no trepitgeu en Patufet”
I de por la gent s’amagava en no veure qui cantava,mentre carrer avall passava una paperina sola,sola,sola,com si anés sobre una bola.
I quan en Patufet va arribar amb una paperina de safrà,la seva mare no se’n sabia avenir. Aleshores tot cofoi va demanar:
“Mare,em voleu deixar anar ara a portar el dinar al pare?”
“Això si que no, fill meu: el cistell pesa massa i pels camins encara hi ha neu.”
“Eh! Eh! Eh! Jo vull anar a portar el dinar!”
Tant i tant ho va demanar, que, perquè callés,la seva mare li digué:
“Per no sentir-te brama, te el cistell i ja hi pots anar”
I en Patufet,que tenia molta força,va agafar el cistell del dinar i, com si res, se’l va carregar a coll.
Pel camí, cantava així: “Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet.”
En sortir del poble, la gent, esglaiada, tancava portes i finestres,i, pels camins,els pagesos fugien esverats en veure un cistell tot sol caminant com un cargol.
A mig camí, en Patufet es va aturar i es va seure a la vora d’un hort per reposar una estona, però heus aquí que tot d’un cop , comença a ploure molt fort. Per no mullar-se va anar tot sol a amagar-se sota una col. Aleshores va venir un bou mig perdut i d’un mos es menjà la col, molt golut, i en Patufet, de propina, amb esclops i barretina i les calces de vellut.
Cap el tard, el pare i la mare buscaven el fill per tot arreu,fins que trobaren el cistell tot sol a la vora d’un hort. Aleshores van començar a cridar:
“Patufet, on ets? Patufet, on ets?”
I en Patufet, de lluny, els contestava:
“Sóc a la panxa del bou, que no hi neva ni plou”
Com que no el sentien, els seus pares anaven cridant:
“Patufet, on ets? Patufet, on ets?
I en Patufet contestava:
“Soc a la panxa del bou, que ni hi neva ni plou.”
Ai, menuts, que va passar quan van saber on era el Patufet!
Sabeu què van fer els seus pares? Doncs van començar a donar força menjar,força menjar al bou, i el bou es va anar inflant, inflant, inflant... Tant i tant es va atipar,que, al capdavall, el bou va i fa: Pam!
I com un llampec va sortir en Patufet, molt content i espavilat, com si res no hagués passat.
I aquest conte s’ha acabat.

Poema per a la pau     (Jaume Fulquet)

La mare donava el pit

al infanto que plorava,

   estimació el gronxava

abans de posar-lo al llit.

No podia agafar el son.

Ell encara no entenia,

ni ho entenia ningú,

perquè el món era tan cru

i es mataven dia a dia.

Ell sols era un trist infant

encerclat de cruel guerra,

que en sang tenyia la terra

i a tots els seus habitants.

Els crits de pau ressonaven

en tots els indrets del món

i clamaven les nacions

que sols la Pau desitjaven.

Dantesc era el panorama

milers eren els ferits,

i cens de morts s'apilaven

entre grans i nens petits.

A dintre dels hospitals

la sang corria per terra,

no es podia donar abast

per curar els ferits de guerra.

De gom a gom els ferits

tots els hospitals omplien

i els metges es movien

sempre en constant neguit.

Allí gent amb pell cremada

mutilats de peus i mans,

i amb la cara destrossada

anaven arribant infants.

La mort estava present

per arreu on es miri. 

Es tan gran el sofriment,
que es desitja que ella arribi.
En el carrer el brunzit
de les bombes es sentia,
i la gent esfereïda
corrien atemorits.
El crit de Pau, no a la guerra
que tot el món demanava,
era un clam que apagava
la bomba al esclatar en terra.
Més el món, amb més esforç,
amb un crit fornit cridava

per una pau que es desitjava
engendrada entre tots.
Pau, per mirar l´horitzó,
Pau per donar-nos les mans,
Pau perquè els nostres infants
visquin sense temor.
Pau per l'àrab i el jueu
per l'hindú i el musulmà,
per al budista i el cristià
i per tots els fills de Déu.
Pau, no a la guerra,
és el clam que surt del cor
i que hem duu entre tots
per tot arreu de la terra.
La mare amb amor gran
dona el pit quan el fill plora
i al donar-li al cel implora
que amb Pau visqui els seu infant.

La il·lustració és de João Paulo Alvares Ruas
           
1. Converteix aquest poema en prosa.

La mare donava el pit al infanto que plorava, estimació el gronxava abans de posar-lo al llit. No podia agafar el son. Ell encara no entenia, ni ho entenia ningú, perquè el món era tan cru i es mataven dia a dia. Ell sols era un trist infant encerclat de cruel guerra, que en sang tenyia la terra i a tots els seus habitants. Els crits de pau ressonaven en tots els indrets del món i clamaven les nacions que sols la Pau desitjaven. Dantesc era el panorama milers eren els ferits, i cens de morts s'apilaven entre grans i nens petits. A dintre dels hospitals

la sang corria per terra, no es podia donar abast per curar els ferits de guerra. De gom a gom els ferits

tots els hospitals omplien i els metges es movien sempre en constant neguit. Allí gent amb pell cremada

mutilats de peus i mans, i amb la cara destrossada anaven arribant infants. La mort estava present

per arreu on es miri.  Es tan gran el sofriment,  que es desitja que ella arribi.  En el carrer el brunzit de les bombes es sentia,  i la gent esfereïda  corrien atemorits.  El crit de Pau, no a la guerra  que tot el món demanava,  era un clam que apagava  a bomba al esclatar en terra.  Més el món, amb més esforç,amb un crit fornit cridava per una pau que es desitjava  engendrada entre tots.  Pau, per mirar l´horitzó,  Pau per donar-nos les mans,  Pau perquè els nostres infants  visquin sense temor.  Pau per l'àrab i el jueu per l'hindú i el musulmà, per al budista i el cristià i per tots els fills de Déu. Pau, no a la guerra, és el clam que surt del cor
i que hem duu entre tots per tot arreu de la terra. La mare amb amor gran dona el pit quan el fill plora i al donar-li al cel implora que amb Pau visqui els seu infant.

       
2. Hi veus canvis, veritat? Pots explicar quins?
Els canvis son que no rima, que esta diferent colocat, i es mes dificil de entendre.
         
3. Fes un resum del poema.
Es un poema que xerra de la pau perque ha mort molta gent inocent i no volen que segueixi aixi.
         
4. Per què creus que ha d'existir un dia dedicat a la pau?
Perque aunque pareixi increible necessitam un dia per recordarlo, cosa de no hauria de ser nomes un dia a l'any sino cada dia.
         
5. Quines paraules no has entès? Escriu-les i cerca-les al diccionari.

Queremos paz

(Maná)

Al comenzar

el mundo era otro

sin límites

de muros y fronteras

todo para todos

nadie pretendía más

Por pánico

se armaron hasta el diente

y una invasión

tenían en la mente

una guerra viene

y otra que se va, ¡oh no!

Coro:

E-ah,

queremos paz y no la guerra

hay muchas armas en la tierra

queremos paz, queremos...

Cuando el amor

lo aplasta el más fuerte

llega el dolorla sangre y la muerte

una guerra viene

y otra que se va, ¡oh no!

E-ah,

queremos paz y no la guerra

hay muchas armas en la tierra

queremos paz, queremos...

No, no, no, no, no, no, la guerra

Coro

1. Escolta i llegeix aquesta cançó i explica'n el significat.
Parla de la pau i explica que antes no hi havia gerres.

2. Penja una cançó al teu blog que parli sobre la pau de grups coneguts.

3. Penja al grup "Sota el mateix estel" del facebook una frase que explica el que voldries per a aquesta setmana, exemple: M'agradaria viure un somni o m'agradaria no discutir amb ningú... Penja una imatge significativa sobre la pau.

 1. En aquests dies has d'haver penjat el primer poema de na Carolina al teu blog i el títol pertinent. També t'has d'haver presentat a na Carolina al grup Sota el mateix estel i hi has d'haver participat activament.

       




2. Escriu quatre versos que rimin "abab" o "abba" sobre com et sent en aquests moment o sobre quines són les teves il·lusions. Podries començar així: Estic feliç perquè... o així: La meva il·lusió és...

Me sobren paraules

(Joan Miquel Oliver)

Me sobren paraules:

agulla, fil de cosir, tisores, estufa.

Me sobren paraules:

vermut, patates, olives.

Paraules molt curtes, pi,

paraules molt llargues, esternoclestmastoideu,

paraules molt fàcils, mamà,

paraules difícils, obliqüitat... i jo què sé.

Me falten paraules per explicar què significa per jo.

me falten paraules...

Es diccionaris són plens de paraules gratis i certes,

paraules d´amor senzilles i tendres.

Ella tenia dues llunes en tota sa cara,

les obria i les tancava,

i tenia ses dues cares de sa lluna,

una blanca i s´altra obscura.

Me sobren paraules però no tenc res a dir

cadàver, pitufo.

Me sobren paraules,

d´aquí a dos anys me retir.

Paraules molt lletges, nyu,

paraules molt guapes, lapislàtzuli,

paraules provisionals amb es accents girats.

Ella tenia dues llunes en tota sa cara,

les obria i les tancava,

i tenia ses dues cares de sa lluna,

una blanca i s´altra obscura.

Ella tenia dues llunes en tota sa cara,

les obria i les tancava.

          

1. Cerca informació sobre el grup musical Antònia Font i la publiques al teu blog.

Antònia Font és un grup de música mallorquí nascut el 1997, que es caracteritza per la seva música festiva i per les seves lletres humorístiques i fantasioses. Entre els temes de l'univers creatiu d'Antònia Font destaquen, especialment, l'espai, l'astronomia i tot el que es relaciona amb l'astronàutica; però, també, l'ambient més quotidià i proper, que estableix un joc constant entre una perspectiva local, global i universal o còsmica del món.          

2. Explica el que has entès d'aquesta cançó.

Diu que esta enamorat.          

3. Cerca el significat de les paraules en negreta.

lapislàtzuli:El lapitzlàtzuli és una latzurita destinada a l'ornamentació. És una gemma molt apreciada enjoieria des de l'antiguitat.

tendres:

obliqüitat:En astronomia, l'obliqüitat o inclinació axial és l'angle que formen l'eix de rotació d'un planeta amb la perpendicular al pla de la seva òrbita al voltant del Sol.

esternoclestmastoideu:

vermut:El vermut (del francès vermout o vermouth i aquests de l'alemany wermut, que vol dir 'donzell') és un licor servit durant els aperitius que està compost de vi blanc, donzell i altres substàncies amargues i tòniques. Aquests vins són típicament europeus, amb una aroma característica que els dóna una elegància particular per a un còctel o aperitiu. Generalment es pot trobar de dos tipus: vermell i blanc. Per als aperitius se sol usar millor els vins blancs.          

4. Coneixes el grup? Quina és la cançó que més t'agrada?

No. Me sobren paraules.

Si jo fos pescador

(Joan Salvat-Papasseit)

Si jo fos pescador pescaria l'aurora,
si jo fos caçador atraparia el sol;
si fos lladre d'amor m'obririen les portes,
si fos bandit millor
que vindria tot sol:
els carcellers del món no em sabrien mai l'ombra,
si fos lladre i bandit no em sabrien el vol.
Si tingués un vaixell m'enduria les noies,
si volien tornar deixarien llurs cors:
i en faria fanals
per a prendre'n de nous.

 

1. Cerca informació sobre Joan Salvat-Papasseit. Vida, obra i corrent literari al qual va pertànyer.

Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - ibídem, 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes isocialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repós deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.

 

2. Explica el contingut del poema. Què intenta explicar? Quin és el tema?

Xerra de que no se pot tenir tot en aquesta vida.

 

3. Omple amb el que tu series i amb el que faries: 

                   Si jo fos..............................................................................

                               ..............................................................................

                   Si jo fos.............................................................................

                               .............................................................................

                  Si jo fos.............................................................................

1. Cerca informació sobre la nostra escriptora, Carolina Ibac i Verdaguer, i explica tot el que has descobert sobre ella.
Vaig néixer a Esplugues de Llobregat el 30 de novembre del 1975. Sóc diplomada en Ciències Empresarials i a punt de llicenciar-me en Administració i Direcció d’Empreses per la UOC. Actualment treballo com a docent de secundària en un institut de la comarca d’Osona.

La meva afició per l’escriptura es remunta des de la meva infantesa. Tot i que sempre m’havia decantat per la prosa, he rebut forces influències de la meva mare, una gran amant de la poesia i amb un talent especial per versar. Després de tenir una aturada literària de deu anys, torno a renéixer i a sentir el clam per la poesia de mans de l’escriptor Daniel Ferrer i Esteban amb el que tinc un parell de poemes publicats dins el seu llibreBARREJA’M i tres poemes més en el seu llibre MÀGICA LLUM. És quan reprenc amb més forces que mai el camí literari per poder transmetre al món a través de paraules escrites totes les meves inquietuds. Em moc en quatre eixos temàtics: els somnis, la crítica social, els moments obscurs i la passió per la meva filla, nascuda l’1 de maig del 2007.

He col·laborat, de la mà de l'escriptora Noemí Trujillo, amb 16 escriptors en una antologia poètica bilingüe,  editada per Sial Ediciones, que a l'abril vinent sortirà a la llum.


Actualment preparo una novel·la sobre els maltractaments a la llar i una altra novel·la futurista que critica la societat actual. Tot això ho combino amb poemes publicats al meu blog  SOMNI TURQUESA.

Gràcies per ser-hi i continuar dins el més llarg dels somnis, seguim el camí cap a Ítaca. REVOLUCIÓ!               


2. Entra a la seva pàgina, la trobaràs als enllaços d'interès d'aquest blog (www.somniturquesa.com), llegeix els seus poemes i escull-ne tres que t'hagin agradat especialment. Els penges al teu blog, acompanyats d'una imatge i els comentes (contingut, temàtica, opinió personal).

                                                                              Vanos, 

fractals del verd
ritme constant,
ball amb el vent.
Atreuen les caravanes,
conviden a la gent
fins que una nit arriben tres reis
amb cofres, catifes
i tresors d'or i argent
descrits a milers de cartes
llunyanes de nenes i nens.
Estels i lluna, nit de dàtils i mel
remor de festa a aquell desert.

1. Quan vas descobrir qui eren els reis? Com va ser? t'hagués agradat no saber-ho fins més tard o abans?

No m'hen record nose com va ser ni m'hagués agradat ni no m'hagués agradat.

Ho tenia tot al seu abast: cada dia el seu menjar, l’aigua fresca i l’habitatge net, fins i tot un mirall amb campaneta inclosa per si volia fer música. Però en Pere va voler donar-li alguna cosa més, i li va obrir la porta de la gàbia.

-“ Ara ets lliure!” – va dir

L’ocellet va mirar a un costat i l’altre i va voler sortir, però portava tant de temps en aquella gàbia que ja no se’n recordava de volar, es va cansar de seguida i a més a més per poc no se l’empassa el gat de la veïna... Quin ensurt! El pobre ocellet va tornar a la seva gàbia i es va deixar acaronar el cap. Preferia la seva vida de sempre, amb el menjar i el beure assegurat, abans que aquella llibertat que podia ser tan perillosa.

      

                      

1. Un conte de nins per a fer reflexionar els adults. Resumeix el conte en quatre línies.

                      

2. Qui és el protagonista principal? Què li passa? 

L'ocell, que havia estat tancat molt de temps i en Pere li dona la llibertat.

                     

3. L'ocell simbolitza la llibertat. Un ocell engabiat també? Per què? 

No, perque un ocell engabinat simbolitza el contrari.

                     

4. És normal que l'ocell no vulgui la llibertat? Hauria estat millor no tancar-lo mai? Creus que aquesta por a la lliberat també es té al món dels sers humans? Justifica la teva resposta.

Cenicientas

(Raul Vacas)

A las muchachas rubias de los cuentos

que huyeron del amor sin hacer ruido

les hablaré del pájaro sin nido

que odia las migas de los sentimientos.

A las muchachas de ojos cenicientos

y el corazón cuché, mudo y partido,

les hablaré de un reino prometido

donde las vírgenes tienen descuentos.

Y a las muchachas que hablan de los hombres

en los servicios de las discotecas,

a las que empolvan tristes su retrato

y hacen quinielas con los nombres

de príncipes con gafas y con pecas

1  El príncep trobà el tacó i l'agafà; va provar aquest tacó a totes les noies del poble, ja fossin guapes o lletges i ja, com a darrera esperança li provà el tacó a la ''serventa'' del palau de la madrastra de na Ventafocs i aquesta, fou ella.

La ficà a dins el seu carruatge i se la endugué ben enfora d'aquell palau i des de aquell dia, na Ventafocs també fou princesa!

2  Fes un resum del poema de Raul Vacas.

Aques poema parla de una dona que no ha viscut una relació, ho que no ha tengut una història amb cualqun homo, i diu que a les que sí que l'han tengut ella parlaria de com és no haver tengut una relació.

3

-Té 13 versos i 4 estrofes.

-Té rima assonant.

-El tema principal son las mujeres.

Este poema intenta explicar que no todas las mujeres son iguales tdas son diferentes.

4