Ho tenia tot al seu abast: cada dia el seu menjar, l’aigua fresca i l’habitatge net, fins i tot un mirall amb campaneta inclosa per si volia fer música. Però en Pere va voler donar-li alguna cosa més, i li va obrir la porta de la gàbia.

-“ Ara ets lliure!” – va dir

L’ocellet va mirar a un costat i l’altre i va voler sortir, però portava tant de temps en aquella gàbia que ja no se’n recordava de volar, es va cansar de seguida i a més a més per poc no se l’empassa el gat de la veïna... Quin ensurt! El pobre ocellet va tornar a la seva gàbia i es va deixar acaronar el cap. Preferia la seva vida de sempre, amb el menjar i el beure assegurat, abans que aquella llibertat que podia ser tan perillosa.

      

                      

1. Un conte de nins per a fer reflexionar els adults. Resumeix el conte en quatre línies.

                      

2. Qui és el protagonista principal? Què li passa? 

L'ocell, que havia estat tancat molt de temps i en Pere li dona la llibertat.

                     

3. L'ocell simbolitza la llibertat. Un ocell engabiat també? Per què? 

No, perque un ocell engabinat simbolitza el contrari.

                     

4. És normal que l'ocell no vulgui la llibertat? Hauria estat millor no tancar-lo mai? Creus que aquesta por a la lliberat també es té al món dels sers humans? Justifica la teva resposta.