miércoles, 25 de abril de 2012

 1. Cerca poemes que parlin sobre els següents temes: amor no correspost, tristesa, solitut, pau i alegria. Penja'ls al teu blog i comenta'ls. També has de penjar els que més t'hagin agradat a la pàgina del facebook, afentint-hi el teu comentari i una imatge adient.


Amor no correspost:Esta noche he soñado 
era un sueno de hadas
tu mi principe azul 
yo tu princesa encantada
tu mi boca besabas 
yo tu pelo acariciaba 
y las estrellas del cielo
de alegria lloraban
y cuando desperte 
y vi q no estabas
quise dormir eternamente
pero el sol no me dejaba




Tristesa:Ahí está lo que fue: la terca espada 
del sajón y su métrica de hierro, 
los mares y las islas del destierro 
del hijo de Laertes, la dorada 
luna del persa y los sin fin jardines 
de la filosofía y de la historia, 
el oro sepulcral de la memoria 
y en la sombra el olor de los jazmines. 
Y nada de eso importa. El resignado 
ejercicio del verso no te salva 
ni las aguas del sueño ni la estrella 
que en la arrasada noche olvida el alba. 
Una sola mujer es tu cuidado, 
igual a las demás, pero que es ella.


Solitut:Sento, ai com el sento! Ben profund el meu dolor sempre que ho intento per amor, se’m trenca el cor. Mira’m, tu ara mira’m saps que això va per tu quan vulgues tu mata’m tot moment és oportú.


Pau:
Feliços els nens quan hi ha pau .
Ells juguen i canten tots junts .
Les mares els miren i riuen.
I ningú esta trist.
Caramels i joguines,tots compartim.
ajudem a tothom .
Tots estem contents.
Anirem plegats buscant la pau .
Tristesa i guerra s’han acabat.



Alegria:Sólo cuando me amas
se me cae esta máscara pulida
y mi sonrisa es mía
y la luna la luna
y estos mismos árboles
de ahora
este cielo
esta luz
presencias que se abren
hasta el vértigo
y acaban de nacer
y son eternos
y tus ojos también
nacen con ellos
tu mirada
tus labios que al nombrarme
me descubren.
Sólo cuando te amo
sé que no acabo en mí
que es tránsito la vida
y que la muerte es tránsito
y el tiempo un carbúnculo encendido
sin ayeres gastados
sin futuro.

martes, 24 de abril de 2012


Vestit de llevant
(Joan Josep Roca)
El pare Èol com crida
quan ens ve a visitar,
vestit de mestral refila,
de llevant ens sap mullar.

És un pare poca-solta,
farcit de somnis perduts,
ni reconeix els menuts
ni resol el que pertoca.

Arriba, xiula, es queixa
d’un treball massa feixuc,
esclata amb mil remucs
i, sobtadament, ens deixa.

Ni saps quan ve tot encès,
ni quan porta malvestats,
els arbres li van brandant,
se li acoten els ocells.

Però, a cops, de tant en tant,
se li clou mitja parpella,
en un plor tot espetega,
és el vestit de llevant.


La il·lustració és d'Horacio Gatto.
        

              
1. Fes un resum del contingut del poema.
El pare crida quant ens visita, es un pare de somnis perduts, i quant arriba xiula i remuga per un treball feixuc, no saps quin es el seu estat d'ànim pero de tant en tant el veus plorar.

              

2. Indica si hi aparareixen personificacions, metàfores, comparacions, etc...


personificacions: 


metàfores:


comparacions:
              

3. Quan parla del vestit de llevant, a què es refereix?


             

4. De qui parla? Què en diu?

lunes, 23 de abril de 2012


El foc de sang púrpura és aquí.
Sento les flames que cremen per dins.
Les lletres formen satírics versos de bruixeria.
Les fogueres s’emporten els llibres amb bogeria.
No tot està dit. Hi ha més per dir sense dit.
La mà ja no escriu, tampoc la ploma.
La cal·ligrafia és ara una font.
La tinta és ara polsosa.
El drac ja és mort.
I també les roses.
I la princesa.
I l’heroi.
Ara
ja
no
som
res.
No
més
que
un
sol
fet
de
ser.
Amor
pur
i
net.
 
1. Fes el mateix amb aquest poema preciós que va escriure la nostra Carolina! Què imita la forma del poema? Una rosa.

2. Quines figures retòriques hi trobes? (metàfora, personificació...)


3. Cerca un poema sobre Sant Jordi i el penges al grup del facebook Sota el mateix estel, acompanyat d'una imatge sobre el mateix.


Cançó del cavaller Sant Jordi

(Gabriel Janer Manila-Vicent Ferragut)

Damunt el cel veig un drac

brodat de foc,

un drac que guarda una jove

en estrany lloc.

Sos cabells creixen i creixen

per dins l'espai.

El drac no la deixa viure,

ni ara ni mai.

La jove porta un vestit

color de nard;

sobre la tela, pintades,

tres flors de card.

A la punta dels cabells

llenques de lluna

resplendeixen dins la nit

una per una.

Ben de pressa que la cerca

dins la gran vall

un jovençà valerós

en un cavall.

Travessa els llargs sementers,

la nit fa por,

una por fonda que crema

l'arrel del cor.-Cavaller, bon cavaller,

alerta al drac,

que s'amaga rere els núvols

ran d'aquest llac.

-No temeu, estelets, no,

no temeu ara,

que jo no tenc gens de por,

vull dar la cara.

El drac enfurit bramula,

treu foc pel nas,

cent llamps forcats resplendeixen

sota el seu pas.



-Cavaller, cavalleret,

ai, si t'aplega,

ja pots fer valent l'escut,

que el drac ofega!

-No temeu, que dins les mans

tenc una daga.

Ran d'aquest tall esmolat,

la mort s'hi amaga.

-Cavaller, cavalleret,

vés-te'n a casa.

-A casa, no hi vull anar

sense la dama.

A casa, no m'hi envieu,

que ella em reclama.

El cavaller, tan ardit,

entrà en batalla,

-el drac treia pels queixals

foc i metralla.

Res no atura aquell guerrer.

Les espasades

sobre el coll de l'enemic

cauen fiblades.

I el firmament s'omple de sang,

roja és la nit;

roses enceses que esclaten

talment un crit.

Sobre la fosca dels parpres

el drac és mort.

Quan repiquin les campanes

que toquin fort.

Que repiquin nit i dia

que és bon treball.

Pels sementers de la fosca

corre el cavall.






miércoles, 18 de abril de 2012

Dibuixava un petó,
també una abraçada,
en un mur blanc i alt,
eren graffitis de l’ànima,
que amagava als altres,
per només mostrar
fermesa i seguretat,
decisió i voluntat.
Potser pensava que
la sensibilitat
la feia feble.
Però els que la coneixien
endevinaven el seu interior tendre.
Amb els seus cabells llargs i negres,
caminava pacient, atenta i preparada
per ajudar a tots els que s’estimava,
per arribar a totes les fites somniades.
Detallista i generosa,
era sempre corresposta,
parant les seves mans nues
per rebre totes les estimes.

Aquest crec que es es de n'Aina perque esta segura d'ella mateixa i perque sempre vol mostrar fermesa i seguretat. Yo crec que t'ha sortit molt be i m'ha agradat molt.

Podria ser un llampec,
ràpid com el foc,
ràpid com el vent.
M’accelero poc a poc,
Em desaccelero de cop,
I és que sóc una contradicció
de la velocitat en acció.
Porto tatuada la il·lusió
sota el meu cor tendre,
mentre les meves sabates
s’arrosseguen lentament pel terra.
I és que el negre no és negre.
Ni el blanc no és blanc.
Sóc una combinació
de tots dos colors,
purs i barrejats,
sempre alternats.

Es el poema d'en Xisco perque mai tura es un iperactiu d'aquets i cuant el coneixes pareix que te que se un vago i es tot el contrari.El titol es una bona combinacio.

martes, 17 de abril de 2012

 1. Feis un escrit que parli sobre l'experiència viscuda amb na Carolina Ibac. 
Què vos ha semblat? A estat una bona experiencia i hem apres molt.
Com ho heu viscut? Ho hem viscut amb ganes d'aprendre mes coses sobre els poemes.
Què heu conegut d'ella? Que es una persona molt simpatica i inteligent perque fa uns bons poemes amb no res de temps.
Quina percepció teníneu de la poesia i quina en teniu ara? Que era molt aburrida i dificil de entendre i ara que no es tan mal de entendre i que es molt apasionant.
Què en pensau de na Carolina Ibac? Es una dona que li agradan molt els poemes i que s'ha implicat molt en aquest projecte.
Què heu après? A entendre millor els poemes i a treballar en equip.
Quins temes s'han tractat als poemes? De tot tipus pero sempre molt interesants.
Eren bons d'entendre? Normalment si.
Explicau la manera de fer feina que heu tengut!