Podria ser un llampec,
ràpid com el foc,
ràpid com el vent.

M’accelero poc a poc,
Em desaccelero de cop,
I és que sóc una contradicció
de la velocitat en acció.

Porto tatuada la il·lusió
sota el meu cor tendre,
mentre les meves sabates
s’arrosseguen lentament pel terra.

I és que el negre no és negre.
Ni el blanc no és blanc.
Sóc una combinació
de tots dos colors,
purs i barrejats,
sempre alternats.

Es el poema d'en Xisco perque mai tura es un iperactiu d'aquets i cuant el coneixes pareix que te que se un vago i es tot el contrari.El titol es una bona combinacio.