Vestit de llevant

(Joan Josep Roca)

El pare Èol com crida

quan ens ve a visitar,

vestit de mestral refila,

de llevant ens sap mullar.

És un pare poca-solta,

farcit de somnis perduts,

ni reconeix els menuts

ni resol el que pertoca.

Arriba, xiula, es queixa

d’un treball massa feixuc,

esclata amb mil remucs

i, sobtadament, ens deixa.

Ni saps quan ve tot encès,

ni quan porta malvestats,

els arbres li van brandant,

se li acoten els ocells.

Però, a cops, de tant en tant,

se li clou mitja parpella,

en un plor tot espetega,

és el vestit de llevant.

La il·lustració és d'Horacio Gatto.

        

              

1. Fes un resum del contingut del poema.

El pare crida quant ens visita, es un pare de somnis perduts, i quant arriba xiula i remuga per un treball feixuc, no saps quin es el seu estat d'ànim pero de tant en tant el veus plorar.

              
2. Indica si hi aparareixen personificacions, metàfores, comparacions, etc...


personificacions: 


metàfores:


comparacions:
              
3. Quan parla del vestit de llevant, a què es refereix?


             
4. De qui parla? Què en diu?