Un llibre atrotinat pel curs.
Un llapis rossegat pels nervis.
Les mànigues llargues se’n van.
I tu ja comences a treure el nas.

Una motxilla donada de si.
Auriculars entre classe i classe.
Exterminació d’entrepans a mig matí.
I tu, perds la vergonya, i et fas sentir.

Unes rialles d’avorriment.
Manca de concentració latent.
Una festa d’hormones adolescents.
I tu, persistent, bronzeges la nostra pell.

Minuts d’esbarjo, al pati, sense fred.
Xiuxiueigs i converses a cau d’orella.
Plens els passadissos de mirades fugisseres.
I tu ens guaites des de les finestres.

Has fet fora la foscor.
S’han acabat els dies grisos.
L’olor a mar, la nostra poció.

Ens dónes color a la vida.

1. Comenta aquest poema de na Carolina explicant-lo cada quatre versos i escriu el títol que trobis més adient.

                

2. Tema?

Ya se acaba el curs.

                

3. Resumeix el poema en cinc línees.

 El poema xerra de que ya se esta acabant el curs, perque diu que les moxiles estan gastades, el llapisos mosegats i que ya surt el sol.

                

4.  Aferra el comentari a la pàgina "Sota el mateix estel" on l'he publicat.

El poema xerra de que ya s'acaba l'any escolar.