1. Comenta aquest poema. Explica amb les teves paraules el que diu.

2. Fes una anàlisi mètrica del poema (Número d'estrofes i versos, tipus de rima).

 

3. Opinió personal.

Quant de temps haurem d'esperar
perquè es desvetllin els nostres somnis,
vestits d'una felicitat cobejada
i amarats d’una dolça relació casolana?

Quant de temps haurem d'esperar
per deixar de veure pensaments vexats,
... llibertats anihilades, indecències disfressades,
aviors ignorades i dignitats exterminades?

Quant de temps haurem d'esperar
perquè ens deixin ser qui som,
i no haver de viure en un món inventat
pels que manen, amb el cor estressat?.

Quant de temps haurem d'esperar
per sentir la nostra terra lliure,
amb el rostoll sec i la fruita humida,
on es puguin recollir las llavors de la vida?.

Quant de temps hem d'esperar,
perquè no ens tornin a humiliar?

1

Que de la noche al aire sus suspiros

y que salga el sol de cada día.

Que no está la cosa para más sorpresas

de esas que hunden al mundo en la miseria.

Que hay que cambiar los pensamientos negativos,

apoyar el hombro sin requiebro

para salir de este embiste

donde estamos consumidos.

Que hay que abrir las ventanas

para alzar la voz y llegar bien lejos;

razones son suficientes

para matar a esta crisis

que el hombre mismo se ha inventado.

2

Cuando todo esto desaparezca

y la luz vuelva a raudales.

Cuando suba el telón

con obra renovada

y reaparezca la ilusión

que quedó perdida,

entonces,

caminaré cogido de la mano

de un arco iris de mil colores.

No quedará penumbra

por los rincones de la casa,

ni lágrimas que ahora inundan

el corazón triste

de pena en el alma.

Salir corriendo

no ayuda,

mejor si acaso, dar la cara.

1. Explica el contingut dels dos poemes. De què parlen? En quina persona estan escrits? Tracten un tema d'actualitat?

El primer poema xerra sobre canviar el pensament de les persones sobre la crisis. En segona. Si.

El segon xerra sobre crisis. Primera persona. Si.

2. Fes-ne un resum per estrofes de cada un d'ells.

Poema 1: 1 Que salga el sol cada dia que no estamos para mas sorpresas de esas de miseria. 2 Ai que canviar los pensamientos apoyar el hombro i salir de donde estamos. 3 Ai que alzar la voz porque ai razones suficientes para matar esta crisis.


Poema 2: 1 Cuando esto desaparezca cuando reaparezca la ilusion perdida caminaremos cojidos de la mano. 2 No habra pena ni lagrimas los corazones. 3 Escapar no ayuda mejor dar la cara.

3. Són positius o negatius? Per què?


Si que son positius. Perque donen confiança per sortir de la crisis.

Ara que aquest curs ya s'acaba
et regalem unes paraules
esteim molt agradeïts
per el temps que ens has dedicat
amb els poemes que ens has ficat

 1. Fes una redacció explicant com seria el teu dia perfecte.

Els professors perdran la paga d’antiguitat i els metges, complements

El Govern espanyol informa Brussel·les de la rebaixa d’ajuts a nens i gent gran

Menys ajuts per a l’accés a l’habitatge dels joves, els llibres de text i les llars d’avis

Les retallades en educació, sanitat i serveis socials continuaran. Així ho ha comunicat el Govern espanyol a la Comissió Europea amb tota mena de detalls. A banda d’explicar amb precisió les darreres retallades aprovades, que, segons el Govern espanyol, ascendiran a 11.000 milions (ha elevat la reducció del pressupost d’educació en 4.000 milions per comptes dels 3.000 inicials), l’executiu ha avançat noves rebaixes proposades per les comunitats autònomes, la majoria de les quals als sectors que formen l’estat de benestar.
ANA JIMÉNEZ / ARXIU El personal sanitari veurà reduïda les nòmines quan s’eliminin complementsEntre les mesures proposades hi destaquen les que van dirigides als funcionaris: eliminació de la paga d’antiguitat dels professors, reducció dels temps de descans addicionals dels professionals sanitaris, eliminació dels complements salarials per complements per tardes fixes en atenció primària i disminució de les baixes. A això s’hi afegeix que el pla d’absentisme laboral en la funció pública se centrarà especialment en els professors, tant d’educació obligatòria com de batxillerat, formació professional i universitats (control exhaustiu de les baixes). D’aquesta manera, es possibilita al màxim la contractació d’interins, que quedaran reduïts a la mínima expressió en el conjunt del professorat. El reial decret de mesures urgents per reduir la despesa educativa, aprovada el 20 d’abril passat, assenyala que no es cobririen les baixes laborals amb professors externs els primers deu dies lectius.
Però el Govern espanyol no només fa èmfasi en els funcionaris. Les comunitats plantejaran en la propera reunió del Consell de Política Fiscal (amb el beneplàcit del Govern espanyol) el tancament parcial d’hospitals (ahir mateix, el Govern balear va anunciar el tancament de dos centres sanitaris). I va més enllà: “Mereixen ser destacats els plans de col·laboració público-privada en la gestió de serveis sanitaris, per permetre guanys de gestió i progressar en la seva eficiència organitzativa”, informa el Govern espanyol. La Generalitat valenciana va anunciar la setmana passada la privatització de la gestió dels centres de salut. 

En educació, les comunitats han proposat al Govern del PP, i així ho comunica l’executiu a Brussel·les, l’eliminació d’activitats extraescolars, dels desdoblaments d’unitats en centres educatius docents i la supressió de programes i aules de convivència, projectades per a l’adaptació dels estudiants estrangers. També es preveu la reducció del nombre i del volum de subvencions públiques en llibres de text.
En matèria de serveis socials, exactament el mateix: adéu a determinats ajuts i els que sobrevisquin de la selecció veuran reduïda la quantia. Així, recullen “retallades selectives en determinades prestacions socials, com ara l’accés dels joves a l’habitatge”. Les comunitats també proposen de rebaixar les quantitats destinades a la infantesa i als centres de majors.
El Pla d’estabilitat s’esforça a explicar les mesures que fins ara ha adoptat l’executiu, sobretot en matèria sanitària, en què preveu un estalvi de 7.200 milions d’euros. El Govern espanyol sí que dóna detalls de les mesures referides a la despesa farmacèutica, amb la incorporació en el sistema de copagament de la població pensionista. De fet, justifica en part aquesta decisió en el fet que un terç del que gastaven els pensionistes en medicaments era perquè compraven la medicació als familiars. 

Jo trob que aixó que esta fent aquest govern es una vergonya perque estan retallan dues de les coses mes necesaries per un pais com son la formació dels joves i sobretot la salud de les persones. 

 1. Cerca poemes que parlin sobre els següents temes: amor no correspost, tristesa, solitut, pau i alegria. Penja'ls al teu blog i comenta'ls. També has de penjar els que més t'hagin agradat a la pàgina del facebook, afentint-hi el teu comentari i una imatge adient.


Amor no correspost:Esta noche he soñado 
era un sueno de hadas
tu mi principe azul 
yo tu princesa encantada
tu mi boca besabas 
yo tu pelo acariciaba 
y las estrellas del cielo
de alegria lloraban
y cuando desperte 
y vi q no estabas
quise dormir eternamente
pero el sol no me dejaba



Tristesa:Ahí está lo que fue: la terca espada 
del sajón y su métrica de hierro, 
los mares y las islas del destierro 
del hijo de Laertes, la dorada 
luna del persa y los sin fin jardines 
de la filosofía y de la historia, 
el oro sepulcral de la memoria 
y en la sombra el olor de los jazmines. 
Y nada de eso importa. El resignado 
ejercicio del verso no te salva 
ni las aguas del sueño ni la estrella 
que en la arrasada noche olvida el alba. 
Una sola mujer es tu cuidado, 
igual a las demás, pero que es ella.

Solitut:Sento, ai com el sento! Ben profund el meu dolor sempre que ho intento per amor, se’m trenca el cor. Mira’m, tu ara mira’m saps que això va per tu quan vulgues tu mata’m tot moment és oportú.


Pau:
Feliços els nens quan hi ha pau .
Ells juguen i canten tots junts .
Les mares els miren i riuen.
I ningú esta trist.
Caramels i joguines,tots compartim.
I ajudem a tothom .
Tots estem contents.
Anirem plegats buscant la pau .
Tristesa i guerra s’han acabat.


Alegria:Sólo cuando me amas
se me cae esta máscara pulida
y mi sonrisa es mía
y la luna la luna
y estos mismos árboles
de ahora
este cielo
esta luz
presencias que se abren
hasta el vértigo
y acaban de nacer
y son eternos
y tus ojos también
nacen con ellos
tu mirada
tus labios que al nombrarme
me descubren.
Sólo cuando te amo
sé que no acabo en mí
que es tránsito la vida
y que la muerte es tránsito
y el tiempo un carbúnculo encendido
sin ayeres gastados

sin futuro.

Vestit de llevant

(Joan Josep Roca)

El pare Èol com crida

quan ens ve a visitar,

vestit de mestral refila,

de llevant ens sap mullar.

És un pare poca-solta,

farcit de somnis perduts,

ni reconeix els menuts

ni resol el que pertoca.

Arriba, xiula, es queixa

d’un treball massa feixuc,

esclata amb mil remucs

i, sobtadament, ens deixa.

Ni saps quan ve tot encès,

ni quan porta malvestats,

els arbres li van brandant,

se li acoten els ocells.

Però, a cops, de tant en tant,

se li clou mitja parpella,

en un plor tot espetega,

és el vestit de llevant.

La il·lustració és d'Horacio Gatto.

        

              

1. Fes un resum del contingut del poema.

El pare crida quant ens visita, es un pare de somnis perduts, i quant arriba xiula i remuga per un treball feixuc, no saps quin es el seu estat d'ànim pero de tant en tant el veus plorar.

              
2. Indica si hi aparareixen personificacions, metàfores, comparacions, etc...


personificacions: 


metàfores:


comparacions:
              
3. Quan parla del vestit de llevant, a què es refereix?


             
4. De qui parla? Què en diu?