1. Heu vist que el nostre blog comença amb uns versos d'aquest poema que fou traduït i musicat pel compositor Lluis Llach. Descriu una bona filosofia de viure i m'agradaria que vosaltres descobríssiu quina és. Simplement doncs, copia el poema al teu blog, acompanya'l d'una imatge adient, explica el que ens conta i penja a la mateixa entrada la cançó.

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre del que saben.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat
fent el camí, sense esperar
que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara s'acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta
i, quan sereu deslliurats,
tingueu ben present no aturar-vos (2)

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures,
plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures,
plens de coneixences. 

Lluis Llach

Ens conta que es un camí ple d'aventuras i de coneixences i que aunqe sigui llarg has de arribar perque es el teu destí.


http://www.youtube.com/watch?v=eCz0y-IXbdc

Dites Populars.

 A. Explica el significat de cada una d'aquestes dites populars sobre les diferents 

estacions de l'any. Escriu-ne una que sàpigues sobre cada estació tu també.

1) Primavera arribada, ovella esquilada.
Que quan arriba la primavera comença la calor, i esquilen les ovelles. 

2) Per la primavera, res no és com era.

3) En l'estiu, tot lo món viu. 

Que a l'estiu tothom està molt més content.

4) Estiu calorós, hivern rigorós. 

Que si fa calor a l'estiu a l'hivern fara fred.

5) La tardor, porta la tristor. 
La tardor és una estació que fa tristor, perquè les fulles dels arbres cauen...

6) Pluja de tardor, fa bona saó. 

Que si plou sera mes bo el conrreu.

7) Pluja d'hivern, dia d'infern. 
Perquè a l'hivern si és posa a ploure no s'atura i no podem sortir al carrer.  

8) En hivern, bona sopa i vi calent.
Que a l'hivern fa fred i és menja menjar calent. 

9) Si la Candelària plora, de l'hivern ja estem fora; si la Candelària riu, torna-te'n al niu; tant si riu com si plora, de l'hivern ja estem fora.

10) A l'estiu tota cuca viu.
Que a l'estiu hi ha molts més insectes, animals, i que les persones surten molt més de casa seva.

11) La primavera, la sang altera. 

Que a la primavera esteim amb mes vitalitat.

12) A l'estiu, la figa busca el piu.

13) Els ocells tornen a cantar, la primavera acaba d'arribar.
Perquè a la primavera ja fa bon temps, i és quan hi ha més ocells, flors...

14) La primavera porta flors, dites i calor. Si no la veus ets de color marró. 

Les figures retòriques

Cerca informació sobre les figures retòriques següents: metàfora, comparació,personificació, al·literació, apòstrofe i encavallament. Posa un exemple de cada un en poemes. També explica què són


Metàfora: Establiment d’una identitat entre dos termes, basada en una comparació, i utilització d’un amb el significat de l'altre.

Xop ple de banderetes que tremolen suaument. A (fulles)  B(banderetes)

Comparació:Establiment d'una semblança entre dos termes per mitjà de nexes gramaticals expressos.

Les fulles són com les banderetes que tremolen suaument. A(fulles) és com B (banderetes)

Personificació: Consisteix a atribuir a un objecte qualitats humanes.

La lluna allà dalt ens mira i somriu.

Al·literació: Repetició d'una sèrie de sons semblants en una paraula o en un enunciat.

La lluna de la ciutat és una lluna llunyana.

Apòstrofe:Es una Figura Retòrica que consisteix en la invocació a sers reials o imaginatius.
                  Tu, infinit cel quant  serà el dia que em mostris els teus misteris?


Encavallament:Es produeix quan la pausa oral d'un vers no coincideix amb la pausa mètrica d'un punt, coma, etc. Un exemple el podem trobar en aquest fragment d'un poema de Josep Maria López-Picó:

1. Fes un resum del text que tens aquí baix. 

Per tant, una exposició és l'explicació d'un tema o d'unes idees d'una manera clara i seguint una ordenació lògica.Per tant, no han d'aparèixer opinions personals ni referències al jo de l'autor..Els textos expositius, en tenir com a finalitat informar i fer comprensible aquesta informació. Els textos expositius es divideixen normalment en les parts següents: Presentació,Desenvolupament i Conclusió

2. Organitza en un esquema el resum anterior.

3. En quines parts es divideixen els textos expositius?

En Presentació , Desenvolupament i conclusió.

4. Quins són els elements lingüïstics que caracteritzen els textos expositius?

 -Predomini d'oracions amb el verb ser.

 -Abundància d'oracions subordinades causals, consecutives i finals.

 -Ús de connectors lògics.

 -Ús de marques que anuncien o resumeixen els temes.

 -Elements jerarquitzadors, com ara, guions, sagnats, etc.

 -Presència de resums i esquemes.

 -Aportació d'exemples, citacions i dades il·lustratives.

 -Vocabulari precís i clar, amb un to objectiu.

5. Penja un text expositiu i explica'n les diferents parts i per què ho és.

Jo

       
           Som un nin d'estatura normal, tenc el cabell curt i obscur, som de pell banca i som prim. El meu caràcter no és que sigui gaire complicat, som una persona alegre i simpàtica, i els meus defectes crec que son que soc vago i no estic tot el centrat en la vida que hauria de estar pero esper canviar aquestes coses poc a poc.

El meu dia a dia es normalet, els dematins vaig a clase i els horabaixes vaig a sa coxera que es allà on anam els meus amic i jo a passar s'horabaixa i si no vaig a sa coxera vaig a entreno. I els caps de setmana solc anar de festa i dormir fins a tard i també cada dissabte tenc partit de futbol.

Una de les coses mes importats per a jo es la meva familia, aunque a  vegades mos veream per tonteries sempre o solusionem.

I així es com millor puc descriurerme per ara.

.

1. Cerca informació sobre la Renaixença i el Romanticisme. Recorda que no ha de ser un "aferra i copia", sinó que has d'escriure, amb les teves paraules, els trets més importants que trobis de cada un.


La Renaixensa fou una publicació que aparegué a Barcelona l'1 de febrer del 1871. Inicialment va ser de publicació quinzenal fins al 1881 en què es va convertir en una publicació diària. El darrer número va ser publicat el 9 de maig de 1905.


El Romanticisme com a moviment cultural i polític s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. El podríem veure com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment. El seu caràcter revolucionari i trencador amb les convencions socials de l'època és inqüestionable. La seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants.

Poesia

MAESTRO

¿Qué doncella se casa

con el viento?

NIÑO

La doncella de todos

los deseos.

MAESTRO

¿Qué le regala

el viento?

NIÑO

Remolinos de oro

y mapas superpuestos.

MAESTRO

Ella ¿le ofrece algo?

NIÑO

Su corazón abierto.

MAESTRO

Decid cómo se llama.

NIÑO

Su nombre es un secreto.

La ventana del colegio tiene una cortina de luceros.

He elegido este poema porque estamos empezando un nuevo curso y el poema habla sobre la clase.