He caigut a terra.
L’esperança ha fet fallida.
El nostre entorn està en guerra,
culpa en tenen les gavines
que volen tornar enrere.

Vesteixen de blau i es fan dir populars.
Ben lluny del poble, de la raó i la veritat,
a cops de porra i cosses, sense vergonya,
volen imposar la seva voluntat amb sang.

Són gossos del gran pastor conservador,
que ens vol manegar com si fóssim ovelles.
Els seus ullals no ens han de fer por.
Cal defensar el què pensem, sempre!

Un dotze de febrer va morir la democràcia.
Li vàrem fer l’extremunció i ara estem de dol.
Des d’aquest dia tots som valencians.
No els pensem deixar tots sols.

Hem caigut a terra.
I plorem per les agressions.
Són nens! Què no ho veieu?
Són nens que només protesten!
Són nens que lliurement s’expressen,
pacíficament, per una educació digna,
I vosaltres, salvatges sense ànima,
els hi voleu destrossar la vida.

Ja hem rebut el vostre missatge.
No voleu cap més manifestació.
Ens voleu obedients i esclaus,
amb el cap ben baix,
i morts de por.

No sou persones.
Ningú sap el què sou.

La primera estrofa diu que estam tornant enrrera per culpa del pp.

La segona diu que ens volen fer pensar el que ells volen a la força.

La tercera diu que ells son marionetas den franco.

La cuarta diu que no pensem deixar sols als valencians.

La quinta diu que son nomes estudiants que protensten pels seus drets.

La sexta diu que ens volen obedients amb el cap baix i amb por.

La setima diu que no son persones que no sabem el que son.