Cançó de Primavera
(Enric Soler i Godes)

Floreta sense nom
en marge ignorat,
senzilla floreta 
sense amic ni amat. 

Tens la vida curta, 
però llarg l'anhel;
alegres la vida, 
vius sense recel. 

Petita floreta, 
qui et replegarà?,
sobre quina sina
ton goig lluirà? 


Quan el sol s'aixeca,
tu guaites l'ocell 
com una donzella 
espera el donzell. 

Voltada de brossa 
ansiant l'amor, 
ningú sap ta lluita 
de plany i dolor. 


Floreta sense flaire 
que no sé ton nom,
sense amic ni amat, 
eres de tothom. 

Però vius joiosa, 
tranquil·la, esperant; 
saps que no hi ha xica
sense ball galant. 

Tu sols, Primavera
per al meu vell cor!
Jo estime ta vida 
que bull i que mor.

1. Fes un comentari sobre el poema Cançó de primavera i penja-ho al teu  blog. Contesta les preguntes següents sobre el mateix poema:

El poema xerra de la primavera que esta començant.                              

1.1. Cerca una personificació i una comparació. Explica-les.

                         

 Personificació:                              

 Comparació: tu guaites l'ocell com una donzella espera el donzell. 

1.2. Explica l'estructura del poema

El poema esta format per 8 estrofes i 4 versos per estrofa. I la rima es consonant.